La Història del convenciment i la lluita per un básquet femení autònom

L’any 1987 , un grup de gent de bàsquet, com J.C. Bravo , J. Rovira , G. López, F. González, R. Lostau, B. Grueso, M. Bussoms , V. Gallego, A. Libran, N. Porta, P. Taibo, J. Seijo , Valentín, van tenir la convicció que el bàsquet femení valia, per si mateix, la decisió i la força per fer un pas valent, deslliurar-se del seu club mare , fins aleshores el C.B. Cornellà, i fundar una entitat dedicada exclusivament al bàsquet femení.

Hem arribat als 20 anys d’existència amb vicissituds de tot tipus, però en la nostre curta història hem marcat més d’una fita important, tant pel nivell aconseguit com per engrandir l’entitat i consolidar-la dins el panorama del bàsquet català.

En el moment de l’escissió, dolorós per ambdues parts, dirigents, entrenadors i jugadores van fer pinya en bloc a fi de formar una entitat compacte, arrecerada a l’empar del seu convenciment i entusiasme que només ocupant-se de noies, el club podia oferir una atenció molt més concreta i particularitzada, en l’àmbit femení.

En els inicis van ser tres equips , Sènior, Juvenil i Cadet, van inscriures a la Federació Catalana participant el campionat de segona categoria i jugant a la pista del C.P. Pius XII de Cornellà i quedant en un meritori cinquè lloc. Va editar-se el primer número del seu butlletí “ Pressing” i van organitzar el primer campus de bàsquet de la ciutat al C.P. Can Gaya. Amb aquestes arrels , la tasca decidida i distribuïda de tots i cadascun els van donar ales i més entusiasme s’hi calia per continuar amb la feina engegada.

En la següent temporada, 88-89, es fa història. D’entrada s’organitza el primer stage de pre-temporada a Banyoles, participen en un torneig internacional a Aiguabelle (França) i s’obren a la realitat del bàsquet competitiu amb l’esponsorització de les firmes “Mecano Cornellà” i la discoteca “Ocho”. Per arrodonir la feina aconsegueixen l’ascens a primera catalana.

A la temporada 1989-90, dos anys després de la seva constitució, es disposa de vuit equips, aproximadament 80 jugadores , i l’esponsorització del Forn La Miranda i

Mecano Cornellà, més el suport incondicional de 250 socis. Alhora es presenta una oportunitat única : adquirir una plaça a Primera Divisió B espanyola. L’ADEPAF de Figueres posa la seva plaça en venda i el B.F. Cornellà, en competència amb altres candidats com el C.B. Vigo, el GEiEG de Girona i el Grifeu Llançà , l’aconsegueix. Aquesta temporada juga a la categoria d’argent del bàsquet femení espanyol. Es repeteix el beneficiós stage de pre-temporada, ara a Santa Maria de Palautordera i organitzen el seu primer torneig internacional convidant dos equips de Txecoslovàquia, l’Aritma de Praga i el Kijov de Brno. El torneig és una festa del bàsquet i va servir per fer amistats, de forma que al mateix estiu tornen la visita a Praga i Brno. Aquesta relació fructificarà amb la incorporació d’una jugadora juvenil txeca que va ajudar molt, tant al juvenil com al sènior.

La temporada 1992-93 es realitzen fitxatges de molta importància i es classifiquen segones a la lliga regulat, jugant la fase d’ascens a la Divisió d’Honor, però queden en quart lloc i no pugen de categoria .

L’any següent 1993-94 es recorda entranyablement al club ja que les nenes del Mini queden campiones de Barcelona i diferents jugadores arriben a la selecció catalana mini o són becades pel segle XXI. És el resultat del treball de base, de la convicció de una feina feta des de la perspectiva d’anar millorant i ampliant equips, aspecte clau dels èxits i bàsic en la forma de pensar i treballar dels dirigents del nostre club. El lema de l’entitat, manifestat  per la veu de la nostre presidenta, Sra. Carmen Plaza, és “sumar”.

Quan es mima la base s’obtenen resultat i és llavor de futur, l’any 1995 va ser l’equip cadet qui va guanyar el campionat de Barcelona i queden campiones de Catalunya, mentre el sènior torna a classificar-se per jugar la fase d’ascens a la Divisió d’Honor que finalment no aconsegueixen. Però son tossudes i l’any següent , el 26 de maig de 1996 a Burgos, són campiones de Espanya de Primera “B” . Finalment arriba el premi somiat , l’equip dirigit per Xavier Tubau queda primer guanyant la final, però després la dura realitat s’imposa, jugar a la Divisió d’honor del bàsquet femení espanyol requereix un pressupost elevat i per més feina i voluntat que la gent de la Junta desenvolupa no aconsegueixen prou recursos econòmics i s’ha de renunciar al somni. El desencís és gran, però disposen d’una gran empenta i decisió, amb deu anys d’existència en porten vuit a la categoria d’argent i han aconseguit arribar al màxim nivell esportiu.

Es refan, juguen a Primera “B” i els dirigents inicien una nova i fructífera etapa a l’entra en contacte amb centres escolars a fi de crear un planter que més endavant faci el salt als equips inferiors. Les dues primeres escoles que BFC Santa Eulàlia.

La Temporada 1998-99 augmenta el nombre d’equips vinculats i s’organitza la pròpia Escola de Bàsquet. És una línia d’actuació de tenir relació i convivència amb entitat de la població que reforcen el teixit social i la idea d’un bàsquet femení fort i amb projecció de futur, alhora que estenen l’estima pel club i això ajuda molt en les relacions amb les institucions locals aconseguint jugar al Pavelló Municipal de Can Carbonell.

L’equip Sènior es manté a Primera Divisió espanyola i continuen classificant-se per les fases d’ascens. La temporada 2000-01, a Ondarribia són l’equip revelació malgrat no aconseguir pujar.

A les darreres temporades la Junta Directiva treballa de forma molt compacta amb la filosofia de sempre, continuar oferint bona formació esportiva, ensenyar bé bàsquet, disposar del major nombre possible d’equips de base i fomentar la relació humana i esportiva.

La Temporada 2003-04 l’entitat disposa de 12 equips , 6 centres d’ensenyament que juguen als Jocs Escolars i 6 equips a les competicions de la Federació Catalana de Bàsquet i manté un acord de vinculació amb el Joventut de Sant Vicenç dels Horts amb un sènior i un júnior , l’experiència demostrarà que amb equips vinculats obren un nou ventall d’oportunitats en la formació de les jugadores. L’ equip sènior juga a Copa Catalunya i la problemàtica més punyent a que s’enfronten es la dificultat de disposar d’hores d’entrenament d’un Pavelló Municipal que han de compartir amb altres entitats

Un any després es produeix canvis importants a l’estructura de l’equip sènior , amb la incorporació de sis jugadores i 4 components del cos tècnic , la temporada es pot qualificar d’extraordinària amb un segon lloc a la lliga regular i una classificació per la fase d’ascens a Lliga Femenina 2 . L’altre nota positiva de la temporada va ser el Cadet “A” que va aconseguir arribar també a les fases finals de categoria.

Després de no aconseguir pujar de categoria l’equip Sènior juga a Copa Catalunya i reestructura el seu bloc però , lamentablement amb una temporada molt atípica, les coses no funcionen i no arriben els resultats , el sènior “A” baixa de categoria malgrat la bona campanya global de la resta dels seus equips , amb un Sènior “B” mereixedor de l’ascens a Primera Catalana , un prometedor júnior i una base prou consolidada.

Aquesta temporada 2008-009 suposa un nou repte per l’entitat, enguany l’estructura del club es troba formada per 9 equips federats: tres sèniors , un sots-21, dos júniors, un cadet , un infantil, un pre-infantil i la col·laboració amb escoles locals.

Esperem amb una mica de sort i de treball continuar aconseguint les fites desitjades amb la voluntat i entrega de totes les jugadores , amb la dedicació dels entrenadors i entrenadores , amb la feina de la Junta Directiva i amb el recolzament de tots els pares.